diu Félix Rodrigo que si deus, pots, agafant la frase d'algun savi i posant-la en aquest temps en què ens estimem el benestar més que la llibertat.. el benestar, el cafè dels matins, el sofà, demanar un taxi per anar a la cita de la psicoanalista o per tornar a casa, la pel·lícula dels diumenges de la tarda. diu que hi ha ja gent que no pot, ni tan sols pot, tindré un amor platònic amb la llibertat. 

la llibertat, la veritat, la consciència. parla d'eixes coses tan poc actuals i tant modernes.

una miqueta angoixada, respire quan m'adone que almenys sé quan estime platònicament la llibertat: quan als matins, encara amb alguna lleganya, agafe la bicicleta i pedalege.