dimecres, 23 de maig de 2012

desplegar cors, 1

m'escriu impressionada perquè ha vist el documental, i a mi em ve, com una olor, el sopar a la terrassa, les restes del menjar al plat, les converses que es barrejaven amb mirades que mostraven a parts iguals una certa distància i un cert desig. el record desplegat sobre el cor. cap emoció s'estén amb ell. només aquella nit i el fet que algú nomenà aquest científic tenaç i el seu treball amb els cors com si fóra un artesà. 
helicoïdalment torne a amagar sense recança la nit d'un estiu en què parlàrem de cors sense parlar de buits ni de desastres. 

2 comentaris: