ja sé, ja sé que em direu que exagere, i sé que literaturitze, malament i de la mala literatura, però m'he vist un moment a l'espill (envellisc, i a mesura que envellisc cada vegada em mire menys) i he recordat com era jo quan estava amb ell i a penes he sabut dir què hi havia de mi, aleshores. cabell llarg, plors descompassats, sense ulleres. no té a veure amb l'amor, voler-se com se's amb algú o amb algú altre, però pot ser és l'inici, el primer sí.
i on quedà aquella dona tant dramàtica amb un home tant dramàtic? colgat en un espill compartit, sense literatura.
Amb literatura.
ResponEliminaO amb-sense, que deia l'alcalde Clos quan el penjaven d'un espill.