dimarts, 22 de maig de 2012

i diuen que la primavera

en cuanto a la primavera, es lo que escriben los poetas ebrios
cuando atrapan al tiempo raudo
con el anzuelo de las palabras...
y regresan sanos y salvos a su sobriedad.

Como la flor del almendro o allende, M. Darwix

se'ns escapa, la primavera, la que ni està sent massa cruel ni massa cursi, amb els jerseis que anem amagant i les bufandes. i l'embriaguesa va i torna mentre llegim a destemps, amb poca llum, passejant-nos pels versos com qui cau de tant en tant en sons que l'alliberen. 
sana i estàlvia, encara. sans i estalvis, encara, els que em queden ací. ningú ha perdut el seny per l'ham de la carn. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada