quan arribem, sempre hem de buscar el iaio entre els tarongers, arreglant els tubs de goteig o dalt de la bastida, pastant. aquesta volta el trobe mirant el porxo que acaba de construir, vora la piscina. que bonic, li dic, ell somriu com només somriu eixes vegades, quan contempla l'obra feta i algú li diu que ha treballat bé, que ha aconseguit alguna cosa. sóc obrer, em diu, sóc feliç així, cadascú ha de trobar el seu quefer. i com solen fer les persones que no han sabut mai expressar l'estima, em dóna uns descompassats colpets al muscle.