no queremos versos ardientes, queremos versos ardiendo
Batania
no recorde qui era, la jove, però va dir com si m'anara consumint sense entendre'm. o pot ser no era així, exactament així, només recorde que era massa jove com per dir això, que es consumia, el símil del foc, la vela. pot ser deia que ningú l'entenia, però era artista (poeta? fotògrafa?). hi havia la foto d'ella a la revista, tenia cremant la mirada i per això l'he guardat en la memòria. llig Batània i la seua actitud contra la domesticació i em ve al cap aquella doneta del suplement d'un periòdic.
en una de les caixes tindré l'article, jo sóc de les que guarde, no de les que cremen. jo sóc de les que vol sobreviure, no de les que cremen.
no sé si recorde bé, però trobe que la jove talentosa es va suïcidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada