dissabte, 12 de maig del 2012

domesticacions

1

- I no creus que hi ha gent que està abocada a la no felicitat?
- Sí
- I?
- No crec que a tu et passe això.

2

Tu no necessites un nòvio, tu necessites un Superman.

3

pensava jo l'altre dia en la literatura domesticada, que veges tu  perquè he de pensar en estes coses, ara, quan hauria de preocupar-me el fet que no entenc les pel·lícules en anglès o que no tinc una maleta suficientment gran per al viatge. pensava en què m'he cansat d'explotar el lloc sentimental aquest, on he intentat unir els anversos i reversos, sempre en conflicte, pot ser perquè vull arribar al nucli dur d'alguna cosa (imagineu ara el pinyol d'un albercoc, mossegar tot el temps la carn per arribar només a un pinyol, no sé si m'explique).
no es pot construir res si dubtes sempre, òbviament, i és ací on torne a cometre el mateix error: "sempre", "tot".
no trobe la meua veu, que és igual que dir: ací m'estiren un braç cap al nord, allà l'altra cap al sud. 
pensava en totes estes coses, i quan les contava ahir, em digueren la raó d'aquest desfici, clarament, directament: sí que estàs desfaenà.

En fi, m'he cansat del dramatisme. D'aquesta manera d'escriure. D'aquest blog. D'aquesta manera de viure. De mi dramàtica. Demà més.

3 comentaris:

  1. Ostres com m'agrada....tinc un somriure als llavis però també un petit nus al pit, perquè em pensava que l'entrada acabaria amb un comiat.
    ....potser tots hauríem d'estar més desenfeinats, potser tots hauríem de preocupar-nos més per trobar un pinyol que no sabem ni si existeix o no, potser tots ens hauria de fer menys por o vergonya utilitzar les paraules "tot", "sempre", "etern", "absolut", "cor", "sentiment"...potser tots, de tant en tant, ens haurìem de permetre una mica de dramatisme.....

    ........jo no m'he cansat.

    delesparaules

    ResponElimina
  2. Com que no trobes la teva veu? Espero que sigui retòrica, perquè és obvi que en tens de pròpia.

    ResponElimina
  3. Delesparaules, només que alguna cosa canviarà... l'adreça, pot ser :)

    Ui, gràcies, Víctor, és una sensació meua... pot ser necessite canviar el to, però no la veu...

    una abraçada als dos, bona nit.

    Coralet

    ResponElimina