pujant una altra vegada cap a la casa, sa casa allunyada del poble, el protagonista del Pes de la Papallona, frega amb les mans les fulles dels làrix, no per netejar-se la mà del contacte d'una altra mà, la mà d'una dona, sinó per conservar, amb la resina, el tacte de la pell, la sensació.

qui poguera amb resina, com si es tractara d'un insecte pres, conservar la sensació de tocar algunes pells estimades, qui poguera tindre més que la memòria per a això. si la memòria ens aigualeix la sensació de dolor dels colps, també ho fa amb el plaer i la carícia. com les ales d'un insecte, fràgil, la perdurabilitat del tacte.

promet fer el mateix que fa el caçador del llibre, però amb paraules.