divendres, 11 de novembre de 2011

de més llum

mojada de luz es mi guitarra nochera
Sílvia Pérez-Cruz (gràcies, delesparaules, per recordar-me a Sílvia)

anit escriguí al portàtil, només il·luminada pel fanal del carrer, les portes del balcó encara obertes, malgrat ser més de les onze de la nit d'un novembre sense gavardina. escriguí el que d'ací uns dies penjaré, perquè ho anava a penjar hui, ara que he tornat a casa, però a l'arribar, tanta llum, tanta llum es respirava a la paret blanca, que només m'han entrat ganes de deixar lliure les mans, les mans sobre el teclat, i córrer amb les paraules darrere d'esta llum que fa desaparéixer qualsevol vidre i qualsevol somni perdut. me l'enduc aquesta llum al pis menut, que em done novament brillants perspectives, que em banye els escrits de nit. la llum als dits que banyen les paraules de més llum.

7 comentaris:

  1. Ganes de llegir-te!

    delesparaules

    ResponElimina
  2. mira, estava refent-lo per dir-te que tenia a veure amb tu, aquest apunt també :)

    ResponElimina
  3. i mentrestant has escrit un comentari :) si creguera en els astres, hihi.

    ResponElimina
  4. No entenc res, però vaig 'boja' amb els teus escrits! :)
    Salutacions!!

    ResponElimina
  5. "la llum als dits que banyen les paraules de més llum": quin elogi als que et llegeixen.

    ResponElimina
  6. hehe, Cinderella... crec que no sóc massa críptica, però jo què sé, tal volta sí. en fi, ho entengues o no, m'alegra que comentes!
    Helena, com no!! p.d Ara estic a casa, i buscaré això del llibre de Ballart, que estos dies no he pogut.
    Besaetes

    coralet

    ResponElimina