em perdria, sé que em perdria si ells, en aquests camins de muntanya, a banda i banda, argelaga i més enllà els boscos més grans d'alzines que he vist, s'oblidaren de mi i de la meua torpesa. em perdria, no sabria si és a esquerra o a dreta, si estic al nord i he d'anar al sud, si més enllà hi ha la mar, o en quina direcció es troba l'escola antiga del poble on m'espera el foc que no crema i el plat d'arròs i vedella. 

em perdria, sota el cel de novembre, les mans buides, sense entendre el xiulit del vent ni el vol dels corbs. de què em serviria aleshores parlar-li al tronc del roure? de què somiar amb eixe groc enmig de tant de verd en el vessant? 

em perdria fàcilment sense ells, en la muntanya. m'he perdut moltes vegades, sola, en la ciutat.