divendres, 25 de novembre de 2011

no com les branques d'un arbre


no com les branques a punt de ser tallades, branquillons d’un mateix arbre, no en la natura: només disposats com les bitlles, esperant dins del camí de l’atzar, la mort. així ens he vist moltes vegades, indefensos, a l’espera de la caiguda, sense esbrinar per quin costat la vida ens tallarà de nou l’alè.
si poguera allargar la mà contra aquest mur de silenci vidrós, i tocar-te i dir-te i contar-te com l’atzar també em matà un poc a mi amb tu.

2 comentaris:

  1. M'emociones...

    delesparaules

    ResponElimina
  2. Molt bonic, molt trist, molt cert, possiblement molt real. No m'abasta la ment per a imaginar còm reaccionar davant pèrdues així

    ResponElimina