dimarts, 29 de novembre de 2011

novembre

novembre, fes-me de company i retrobem la vella castanyera... Vinyoli, Vent d'Aram.

ara que novembre està a punt de marxar, ara ens toca respondre a la pregunta, ens ha fet de company, novembre? sense gavardina, aquest any no he patit fred, ni ha vingut a buscar-me cap record d'estius passats a la vora de la mar, ni he trobat, a la taula, sola, trossos de malenconia. ha estat un novembre dur, més bé, dur com ho és el contacte de la pell amb la superfície llisa de les roques. dur com ho són els colps de realitat.
ha estat un novembre sense pèrdues i tanmateix, m'han vingut a veure, com si foren hores, totes les coses que mai no seran. tal volta, el carrer menut, el segon carrer de la meua vida que fa d'aquest novembre un mes d'asfalt i sense promeses, ha fet també que el present, sense cap sentimentalisme, siga el millor que tinc. novembre aspre, vida aspra, aquest present que he d'estimar amb força, com sempre.

3 comentaris:

  1. En saps molt. Tant si és novembre aspre com si és desembre eixut.

    ResponElimina
  2. UNa declaració d'intencions, un comiat a novembre... Novembre aspre i sense gabardina? Hauries de venir a Rússia, veuries com aci sí gastaries la gabardina! XD

    Salutacionss

    ResponElimina
  3. Gràcies, Jordi, si ho dius tu, m'ho crec més :-)

    No vaig a Rússia ni boja!! Haha, no, aniria però per a poquet de temps, tant de fred m'espanta... Quan estiguí a Praga una setmana, tots els dies em feien mal els peus. Pot ser no tenia la roba adequada, nuse...
    Lo de la gavardina ve també pel poema... tire de memòria
    Novembre fes-me de company
    i retrobem les velles castanyeres
    embunfandats, amb gavardina grisa
    etc.
    Coralet

    ResponElimina