vaig tindre clar quins foren els símptomes de la primavera - notar-me més la pell, respirar la llum que omplia totes les habitacions, somiar amb un estiu de calma i versos, esperar la mar en qualsevol conversa- però ara, quan ja note el fred i se'm gela els matins el bescoll, no sé definir quins són els símptomes de la tardor.
pot ser sí sàpia d'on ve aquest silenci i aquesta preferència per escriure més que per parlar: se m'ha apegat el silenci del pis, el silenci que ocupa tot l'espai des del sòl fins al sostre, el que mate amb la ràdio o el que mata la nevera de tant en tant, de tant vella. no parle a les plantes, però de tant en tant les mire i m'alegre que estiguen vives.
faré d'aquest silenci un camí? sabré recuperar alguns símptomes de la primavera?
La tardor ens regala colors, i gotes de pluja. Fes del teu silenci un camí d'escrits que arribin fins a la propera Primavera.
ResponEliminaQue bonic, manel, aixo que dius...
ResponEliminaCoralet
"cuida les plantes, les plantes recorden la vida", em va dir una companya de pis i amiga el dia que se'n tornava al seu país. Ja fa sis anys, i encara em viuen. M'ha encantat que m'ho recordessis avui tu. Petons!
ResponEliminaSí, no deixes de escriure, que els nous naixements ja vindran! :)
ResponEliminaa mi el que m'encanten són els vostres comentaris :)
ResponEliminaArribarà la primavera, a mi m'encanta!, mentre
ResponEliminala tardor ens deixa els seus color càlids.Tant de bo els gaudeixis tot fent camí..Confesso que veure créixer la planteta de casa, m'agrada, és vida!.