diumenge, 4 de desembre del 2011

capri, pot ser

jo volguera ara també iniciar un viatge, un d'eixos inesperats que acaben bé, tindre la certesa que l'illa que vegen els meus ulls serà prou gran i prou càlida com per voler quedar-me, ara que sé que deuré deixar aquesta ciutat on no estime ningú, però que m'estime, quan el fred faça estelles de la veu.
sota els ulls, volguera no tindre senyals de cap malson, en una illa on el fred pertanya només a la memòria.

2 comentaris:

  1. Només se m'ocorre un nom per a això: serà perquè jo no hi vaig anar, perquè ho tinc pendent i perquè allà tabé buscaré més respostes de les q toquen. És verda enmig del mar i és on els homes que he estimat s'han enamorat d'altres que no eren jo.. Irlanda? Sort en l'aventura, si és el teu moment segur que aprendràs molt

    ResponElimina
  2. irlanda estaria genial, cinderella, però per ara encara em queden uns mesos a València :-)
    (fixa't, dic, volguera...)

    ResponElimina