ahir mentre caminava vaig notar una altra vegada el mos ansiós al pit, el nucli del meu dolor, i pensí en com he parlat del dolor al cos per parlar del dolor a l'ànima. per a descriure les ferides al meu cor, al meu cervell, a la part emocional del que sóc, he parlat de mossos a l'estómac, d'ocells bojos que ocupen el pit, de falta d'oxigen, de la devastació del meu cos després de la mort.
parle de parts que se'm paral·litzen i de nusos que viuran fins que jo muira. no he sabut fer-ho d'una altra manera, i he intentat sempre no caure en l'exageració. com descriure exactament el que és per lliurar-me almenys un poc, almenys el que em deixen les paraules, del dolor que forma part ja de mi?
la meua teràpia és aquesta, parlar de tant en tant de les emocions. de les velles tristeses, de les noves alegries. si analitzares el meu cos, trobaries també tot el que prové del dolor, d'aquella mort.
parle de parts que se'm paral·litzen i de nusos que viuran fins que jo muira. no he sabut fer-ho d'una altra manera, i he intentat sempre no caure en l'exageració. com descriure exactament el que és per lliurar-me almenys un poc, almenys el que em deixen les paraules, del dolor que forma part ja de mi?
la meua teràpia és aquesta, parlar de tant en tant de les emocions. de les velles tristeses, de les noves alegries. si analitzares el meu cos, trobaries també tot el que prové del dolor, d'aquella mort.
"Aprendre a estimar-se la vida...", diu el Llach a una cançó
ResponEliminasí, en això estem, Cinderella... cap amunt i cap avall, a voltes. Moltes gràcies per comentar, un besot.
ResponElimina