em bull la vida als pulmons, a vegades, com si estigueren a punt del col·lapse. no sé què fer aleshores, perquè de tantes ganes de vida -ja sabeu, paraules, hòmens, música i vi- em quede paral·litzada al sofà, i intente que el pensament no se'm fragmente en massa comes i massa parèntesis. què faig, quan la vida em bull d'aquesta manera, quan la sang, quan el sucre, quan la limfa, sembla que ballen dins del meu cos?
no sé, pot ser, aquesta vida que sovint sent com un excés, només és efecte de la cafeïna. i de la literatura.
Posa't la mà a l'esternum a l'alçada del cor, respira suaument i de tant grans sospirs. Això ajuda. Espero que també m'ajudi a mi.
ResponEliminaLa literatura no és cap mal, la cafeïna sí.
ResponEliminaQuan bull la vida, dius? aprofitar-ho! a per totes!
ResponEliminaDesitge que tot et vaja molt bé! ;)
Helena, la literaturització de la vida, sí, no? (un sí i un no a la mateixa frase)
ResponEliminaCarles: alguns feu uns comentaris molt originals, m'alegre que m'hages saludat ;)
Coralet
Coralet: per a mi l'unic que hi ha de dolent a la vida és la mateixa vida, la literatura no, d'aquí no em treuràs.
ResponEliminaui, quina lletraferida més autèntica ;)
ResponEliminabesets, Helena