quantes vegades he buscat als papers, als poemes,
paraules que em tornaren a un equilibri menys fràgil, menys precari. comptava
anit les vegades, al llit i sense paraules tèbies que em calfaren el somni, que
m’he vist òrfena buscant algun lloc on fixar el pensament. i no para de ploure.
Quantes voltes fem compte i recompte dels anys i dels danys? Fràgil equilibri, força relaxada, tempesta en calma...
ResponEliminaNo hi ha guerra sense pau, ni pau que no trenque una guerra. Venen de la mà en tots els aspectes. Malauradament
Fa tot just dos dies vaig anar a veure "Un fràgil euqilibri", de l'Albee...i em vaig adonar de que darrere aquest fràgil equilibri hi ha un caos extrem...
ResponEliminadelesparaules
mmm, sí, cinderella però jo busque algun equilibri menys fràgil que el que tinc...
ResponEliminasí, delesparaules, em tem això... caos.
I una personeta em diu "per a eixir del caos, hi has d'entrar... " no ho acabe de vore, però en fi ;)
coralet