per la llum

Les teues paraules ja cauen dins d'alguna cosa que sé i no sé dir, i no fan soroll. Tal volta ja tinc una butxaca als pantalons perquè caiguen, de la butxaca les trauré quan ja no tinga por o quan la distància siga l'adequada -ja saps, eixe equilibri que em muir per tindre- i en la butxaca es quedaran fins que prenguen un to més llunyà, d'alguna manera difuminat. 

Les teues paraules que vénen dels mesos de més fred, d'un lloc on no vaig pertànyer, i destaquen massa, enmig de tanta llum. Per això també les amague, per la llum.