dissabte, 21 de maig de 2011

primavera, estiu, hivern, tardor

No vaig créixer sota l'ombra de cap arbre, no tocaven les branques la meua finestra, no podia endevinar en quina estació estàvem si hi mirava, el meu paisatge era un tros de cel buit i una paret. A l'hivern, el que sentia eren les gotes de pluja que repicaven contra la peça de metall que cobria el comptador de gas. A l'estiu, eren els rajos a la pell, quan em gitava al llit i llegia. Eixe era el cicle a la meua habitació. Però fa temps que ja no passe quasi temps en ella, solament algunes nits d'insomni la retrobe, l'habitació que fou i que servia de refugi o fugida. Ara tinc una altra finestra: dóna a l'horta i a un parc. Veig el cicle en el treball de les màquines i de - cada vegada menys- llauradors, veig ara sempre una figuera.

2 comentaris:

  1. Mai sé quantes revolucions portes, a l'hora de buscar-te el blog.
    Només entre per dir-te que et llig, et pense.

    Una abraçada des del Nord!

    alba

    ResponElimina
  2. Moltes, Alba, moltes! I a la terra, vint-i-set donades, a vegades un poc coixa i a vegades corrent.

    Una abraçada des del Sud -cada vegada més desert inhòspit!

    pd. a mi m'agradaria llegir-te, però on? te n'has fet nou, de blog?

    ResponElimina