diumenge, 15 de maig de 2011

cranc

Més desorientador és el [rellotge] del British Bar del Cais do Sodré que roda en sentit contrari i marca hores puntualíssimes. Aquest sí que és, aquest és el que, avançant marxa enrere, és un cranc en el vertader sentit del vocabulari lisboeta.
"Lisboa, Llibre de Bord". José Cardoso Pires

No sé si serà la por d'aquests mesos, els meus doctor tinc pànic, la soledat que sempre acompanya a la por, la grisalla que se m'apareixia en qualsevol finestra. No sé si serà això, o el fet que sempre hi haja últimes paraules -i que entre les últimes i les primeres passen tantes coses- o el fet que hi ha distàncies que no es poden escurçar. 
Però hauria anat amb tu a Lisboa, a veure eixe rellotge que camina al revés, un cranc de veres, per somiar que avançava cap a rere. Hauria dit obrigada amb un somriure mentre deixava que els anys caigueren i s'ofegaren dins del got de cervesa silenciosament.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada