Maig, i també abril, han sigut sempre els mesos dels enamoraments - no he entés mai perquè un d'eixos mesos havia de ser cruel- i un temps en què m'he afanyat a fugir del buit de feina de l'estiu, siga besant a d'algú, siga estudiant. L'activitat ha de nàixer d'un sentit positiu, no d'una reacció al buit, als pensaments de mort. Per això aquest any no tinc encara cap pla per a l'estiu: no vull fugir, no vull quedar-me. Vull sentir com m'empeny la força per a elegir. Sense ningú, amb algú, això en el fons, tampoc és tant important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada