dimecres, 4 de maig de 2011

a qualsevol mur...


... pot haver-hi una finestra. Has de deixar d'assenyalar-hi el contorn de la finestra simulada, i començar a trencar el ciment, a colpejar les rajoles. 
Pots transformar una porció gris en uns pulmons que et salven. S’unflen, respires, t’estens. 

  fotografia d'Helio,  cedida per al blog

6 comentaris:

  1. i per on aguaitar i per tindre una altra visió de tot allò que ens envolta

    ResponElimina
  2. El tema de la finestra oberta, és universal.

    ResponElimina
  3. sí, m'agrada. i també serveix per a què te vegen ;)

    Helena, sí: hi ha un poema que m'agrada, de Bill Collins, crec que és, ara no sé si és Bill o Phil... El buscaré per la xarxa. I també recorde que parla d'este tema Pere Ballart en seu llibre sobre la poesia (El contorn del poema)... realment bo.

    coralet

    ResponElimina
  4. sí coralet, tota la raó del món també perquè et vegen
    ;)

    ResponElimina
  5. T'escolto com qui obre una finestra i para l’orella a la marinada

    ResponElimina
  6. que bonic això que dius, Joan

    Coralet

    ResponElimina