dissabte, 28 de maig de 2011

i el record de la por...

 i el record de la por ara sempre amb nosaltres,
talment una germana ja per sempre amb nosaltres.
Jaume Pérez Montaner, "L'aiguadolç" núm 37-38

No sé si havia aparegut abans, però si aparegué fou una por difusa, imaginària, la por d’allò que podia passar, d’allò que no sabíem encara que  podia passar. La por més real, la que vingué després de la por a les ombres de les ombres, no ha tingut mai intenció d’anar-se’n, i per això no és record, no pertany al passat. Està i és el cel blau de maig i el cel després de la pluja fina de setembre, és la paret d’esta casa i el meu carrer, és el llampec de tristesa dels teus ulls quan em parles d’ell, és el genoll que fa mal i el somni partit d’una matinada. Una matinada que no ha marxat mai, quan em vaig trencar en mil bocins. 

2 comentaris:

  1. Què bonica aquesta entrada... però tan trista!

    ResponElimina
  2. gràcies, Mariko. cadaú té els seus defectes ;)

    ResponElimina