divendres, 27 de maig de 2011

ocupació

Em pregunte on està aquella por, si s’ha quedat dins del cos, embolcallada, latent. Si haurà trobat un buit on niuar. Si d’ací uns mesos vindrà a retrobar-me, em dirà no vaig marxar mai, només que tu preferires no veure’m. Si sota la superfície d’ara, la normalitat dels dies, el despertador dels matins, els riures de la nit, les hores ocupades, sense angoixa, roman encara la por salvatge. Sota la superfície, en les artèries, prenent el mateix ritme de la sang. 



Sota la superfície hi ha un altre món, i encara hi ha més móns diferents a mesura que aprofundeixes més. Ja ho sabia de jove, però no podia trobar proves. Solament era una sensació. Hi ha bondat en els cels blaus i en les flors, però una altra força, un dolor i una decadència salvatges, acompanya tot. 

David Lynch

2 comentaris: