a vegades, oblide que visc

De ti sabes lo justo: que no has muerto 

Esteban Martínez Serra, llegit ací

i només sabré el que cal: que ni tu ni jo estem mortes encara.

La vida té vida pròpia 

diuen de mi que visc 

"Despullat", Udols d'un llop de paper, Tadeusz Rózewicz

Cap al sud, un dia de vent. La ment solament atenta a l’horta, als vianants i als cotxes, al cel d’aquest maig i no d’altre. A cada pedalada, m’assegure de no perdre’m per cap somni, per cap altra imatge. I encara que estic en moviment, tot sembla pres per la quietud. Com si hi haguera afirmació en aquest acte: viatge en bici, sola, sense cap destí concret.

Sé que visc, a vegades ho oblide.