cercles

M'has salvat aquests dies de tremolors i passos que tornaven cap al mateix camí, una vegada i una altra, el cercle cec en què a vegades es torna la meua vida. He de tindre alguna cosa en comú amb els ponis de fira, amb l'animal que ja no pot eixir del cercle que va aprendre. 

 ............

I em pose en la cua del cinema, per a anar-me'n als cinc minuts a la plaça, per veure a la gent que es reuneix tots els dies, per tornar a anar-me'n de seguida i desitjar estar en la cua del cinema a punt de veure una pel·lícula, i imaginar que estic en la cua del cinema, desitjant estar en ta casa mirant una altra pel·lícula, no tant bona però amb tu al meu costat. I acabe plorant davant un cafè amb llet perquè no puc tornar enrere, abans del desastre, i espantar la mort amb un abraç, perquè les coses són així i no d'una altra manera, perquè és maig d'aquest any i no d'un altre any, perquè tot és un compte enrere, sempre acomiadant-nos d'algú o d'alguna cosa, i plore perquè el dolor a vegades no em cap al cos i ha d'eixir d'alguna forma. I torne a agafar l'autobús, igual de sola, tant sola perquè no vaig poder espantar la mort amb un abraç.