dimarts, 31 de maig de 2011

guinness


Sota l’arc d’una vesprada sense rumb i sense sol, amb el got ple de cervesa negra, veient com s’ofega cada xicoteta falta dins del líquid, brinde pel nostre present i futur, pel meu ara que m’esborra d’un sol  glop les cicatrius.

2 comentaris:

  1. d'un sol glop? o d'unes quantes cerveses?
    ;)

    ResponElimina
  2. hihi. jo amb dos ja se m'esborren moltes coses :P

    ResponElimina