Audrey, no estic segura. Jo crec que és un poema de després de l'amor, de quan ja no està. I sempre l'he interpretat al contrari que tu: per a ella ell no fou prou, el seu amor. Si ell volgué pujar-ne més o no, això mai m'ho he preguntat. Moltes gràcies per la teua opinió, m'ha fet pensar. Ara et faig una visiteta.
És com la poesia, amb poques paraules, amb pocs esglaons n'hi ha prou.
ResponEliminaÉs un gran poema de poques paraules... Si ell pujà dos o tres esglaons, per a ella -jo ho entenc així- no fou prou.
ResponEliminaCrec que la teva interpretació és la bona.
ResponEliminaBonic poema, però em deixa un regust trist, penso que ella hagués desitjat que en pugés més d'esgraons...
ResponEliminaAudrey, no estic segura. Jo crec que és un poema de després de l'amor, de quan ja no està. I sempre l'he interpretat al contrari que tu: per a ella ell no fou prou, el seu amor. Si ell volgué pujar-ne més o no, això mai m'ho he preguntat.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teua opinió, m'ha fet pensar. Ara et faig una visiteta.