dijous, 5 de maig de 2011

fins demà

De sobte, abans de la cita, ha tornat a enfosquir-se la casa: he hagut de telefonar-te perquè aigualires el gris que hui m'ha pres el llit, l'ordinador, el blanc dels ulls. No és ahir, t'he dit, quan era més forta, i agafí la bici fins ta casa -justament perquè anava a ta casa podia ser forta. No és ahir, entén que hui no ric, o que si ric serà de por. 
Açò és el que t'anava a dir, si t'haguera telefonat. No ho he fet perquè, òbviament, he mirat per la finestra: els hòmens collien les creïlles i el cel es presentava novament acollidor.

2 comentaris: