dijous, 19 de maig del 2011

dos o tres, i massa


De los innumerables escalones
que conducen a mi corazón
él subió tan sólo
quizás dos o tres


I ell diu: fou massa i tot...

5 comentaris:

  1. És com la poesia, amb poques paraules, amb pocs esglaons n'hi ha prou.

    ResponElimina
  2. És un gran poema de poques paraules... Si ell pujà dos o tres esglaons, per a ella -jo ho entenc així- no fou prou.

    ResponElimina
  3. Crec que la teva interpretació és la bona.

    ResponElimina
  4. Bonic poema, però em deixa un regust trist, penso que ella hagués desitjat que en pugés més d'esgraons...

    ResponElimina
  5. Audrey, no estic segura. Jo crec que és un poema de després de l'amor, de quan ja no està. I sempre l'he interpretat al contrari que tu: per a ella ell no fou prou, el seu amor. Si ell volgué pujar-ne més o no, això mai m'ho he preguntat.
    Moltes gràcies per la teua opinió, m'ha fet pensar. Ara et faig una visiteta.

    ResponElimina