Després de tants anys, torne a llegir els poemes de Thomas Bernhard. Però com la vida canvia, aquesta vegada el llibre és meu, és nou i és en català. Com la vida canvia, aquesta vegada llig els poemes amb distància, i encara que no puc evitar que em duguen de la mà cap a una altra vida, un altre llit i una altra finestra, la veritat que no em colpeixen. M'agraden alguns, en recordaré d'altres, oblidaré uns quants: que lluny queda l'adolescència de llibres i soledat. Que lluny queda la mania de llegir a totes les hores tots els dies. Després de tants anys, sense la fugida cap a la literatura, en aquest maleït agost, tant estrany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada