Saludes, abraces, contes que aquest és un agost estrany, com si els primers dies d'aquest mes foren ja els últims, i escoltes els plans, les inquietuds i els viatges que els esperen. Estan de pas, els dius adéus sense llàgrimes ni literatura, sense recordar la frase -que has escoltat o llegit vés a saber on ni quan- els adéus són com morir-se una miqueta. I dius bona sort amb un somriure, i notes una altra vegada com ets llançada a allò atzarós i múltiple mentre camines en direcció contrària, encara present la imatge d'ella muntada en la bici, el seu color de cabell enmig de la nit.
***
Anit pensava en què els adéus subratllen el pas del temps i que també per això se t'encullen les costelles un poc. Però ara només vull escriure, perquè és un estiu sense llàgrimes, perquè és estiu, que els adéus simplement són una merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada