diumenge, 28 d’agost de 2011

deixa'm vibrar

Deixa'm la pena vibrar, Marina Tsvetàieva
Que ara promets recordar-ho tot, la tempesta i la llum, La vida té vida pròpia

Deixa’m l’alegria vibrar. Deixa’m l’aigua del riu aquest diumenge que sembla d’un setembre benigne, els d’abans de la pena. Deixa’m que el record d’aquell dia no em furgue l’estómac, no em cove més dolor en el dolor d’ofec. Deixa’m el riure vora l’aigua i la claror i l’ombra entre les branques dels pins. Que els ocells engabiats semblen avui que canten com si foren lliures, que els barrots es tornen arena que s’escola entre els dits. Que només senta el que hi ha, la llum que hi ha; que no em vinga el colp de la por a la sang, que només senta avui l’alegria, que només sàpia escriure avui l’alegria. Deixa’m vibrar. 

2 comentaris:

  1. M'agrada la imatge dels barrots tornant-se arena entre els dits. Que vibrin l'alegria, el riure, la claror, l'aigua del riu.

    (Tota una descoberta, Marina Tsvetàieva, no la coneixia, gràcies!)

    ResponElimina
  2. Sònia, hi ha un llibre en català de Tsvetàieva i Ahmàtova traduïdes per Marçal, fes-te amb ell :)

    Molts besets

    ResponElimina