Nosaltres tenim o no la capacitat per estimar, i si no la tenim -o en tenim poca- n'aprenem. L'amor està dins de nosaltres -açò sembla sembla un poc cursi- però ho veig i sent així... a més, no és més esperançador pensar així? No com una cosa de sort. El fragment i la seua història d'amor, o la visió de Charlotte no m'agraden -encara que em puga atraure- pel dramatisme, pel dolor amb què sembla que s'uneixen. En fi, les històries de Faulkner sempre són així, per això m'agraden tant. Gràcies pel comentari i perdona per aquest discurset meu ;)
Res a disculpar..., totalment d'acord!, tenim la capacitat d'estimar, alguns oblidada, ferida...i aleshores cal apendre'n...No és qüestió de sort, sino de sensibilitats que conflueixen.Clar que sols és el meu pensament...
Aquest fragment fa gran l'AMOR i petits a nosaltres, que el cerquem..., però no sempre en som mereixedors...
ResponEliminaNosaltres tenim o no la capacitat per estimar, i si no la tenim -o en tenim poca- n'aprenem. L'amor està dins de nosaltres -açò sembla sembla un poc cursi- però ho veig i sent així... a més, no és més esperançador pensar així? No com una cosa de sort.
ResponEliminaEl fragment i la seua història d'amor, o la visió de Charlotte no m'agraden -encara que em puga atraure- pel dramatisme, pel dolor amb què sembla que s'uneixen. En fi, les històries de Faulkner sempre són així, per això m'agraden tant. Gràcies pel comentari i perdona per aquest discurset meu ;)
Res a disculpar..., totalment d'acord!, tenim la capacitat d'estimar, alguns oblidada, ferida...i aleshores cal apendre'n...No és qüestió de sort, sino de sensibilitats que conflueixen.Clar que sols és el meu pensament...
ResponElimina