dilluns, 15 d’agost del 2011

l'amor segons Charlotte


Fa anys, per aquest diàleg algú deixà de llegir el llibre. L'amor no és això, però aleshores no ho sabíem.

3 comentaris:

  1. Aquest fragment fa gran l'AMOR i petits a nosaltres, que el cerquem..., però no sempre en som mereixedors...

    ResponElimina
  2. Nosaltres tenim o no la capacitat per estimar, i si no la tenim -o en tenim poca- n'aprenem. L'amor està dins de nosaltres -açò sembla sembla un poc cursi- però ho veig i sent així... a més, no és més esperançador pensar així? No com una cosa de sort.
    El fragment i la seua història d'amor, o la visió de Charlotte no m'agraden -encara que em puga atraure- pel dramatisme, pel dolor amb què sembla que s'uneixen. En fi, les històries de Faulkner sempre són així, per això m'agraden tant. Gràcies pel comentari i perdona per aquest discurset meu ;)

    ResponElimina
  3. Res a disculpar..., totalment d'acord!, tenim la capacitat d'estimar, alguns oblidada, ferida...i aleshores cal apendre'n...No és qüestió de sort, sino de sensibilitats que conflueixen.Clar que sols és el meu pensament...

    ResponElimina