dijous, 18 d’agost del 2011

fas bé en anar-te'n al poble

Cansa arrossegar un amor no correspost, una imatge de tu mateixa rebutjat, caminant pel Carrer de Dalt i el Carrer de Baix sense adonar-te'n que vas en cercles, que el temps el consumeixes trepitjant les mateixes llambordes i els mateixos records. Cansa dir que no, que aquesta vegada no, i el cor -el dels dos- es trenca sobre l'asfalt. Els amors no correspostos en les ciutats són més tristos pel contrast del roig sang contra el gris del carrer.

2 comentaris:

  1. Cert, no és fàcil, és feixuc...Però penso que estimar és un risc que val la pena córrer..., és tan màgic quan va de la mà de l'altri!

    ResponElimina
  2. :)

    Sí, per a que t'estimen, el primer pas és estimar. Arriscar-se, com tu dius.

    Coralet

    ResponElimina