La suor m'amera tota, el paisatge canvia ràpid: només la por i la ràbia poden fer que fuges així. Però dic que no a cada pedalada, que ja tinc una edat, i no em cal xiular. És aquesta la nit que havia de témer? Només es sent el soroll de la dinamo al carrer Constitució, sempre amb cotxes i vianants. És aquesta la nit, amb alguns anys més i alguns morts més? Passe el que passe, la felicitat sempre tindrà un rerefons amarg?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada