Sembla que agafe més que aire quan faig el camí en bici, no importa massa cap a on, ni si torne a casa o fuig d'ella, ni si torne per trobar els seus ulls que sempre arriben a travessar-me, els seus ulls mel, ni si m'espera un xicotet desastre només girar el cantó. Sembla que agafe més que aire. Fins i tot, a vegades, diria que un corrent elèctric em sosté. Sé que té a veure amb la felicitat.