dijous, 16 de juny de 2011

Sembla que agafe més que aire quan faig el camí en bici, no importa massa cap a on, ni si torne a casa o fuig d'ella, ni si torne per trobar els seus ulls que sempre arriben a travessar-me, els seus ulls mel, ni si m'espera un xicotet desastre només girar el cantó. Sembla que agafe més que aire. Fins i tot, a vegades, diria que un corrent elèctric em sosté. Sé que té a veure amb la felicitat.

2 comentaris:

  1. Em recorda El desig de ser pell-roja de Kafka. A vegades un cop de vent et pot fer feliç.

    ResponElimina
  2. No l'he llegit.

    això és, un cop de vent a voltes, de viatge, em fa feliç :)

    ResponElimina