No li dic res, vull fer-li la foto tal com està ara, movent les cames una i altra vegada, agafada a les cordes de l'agrunsadora fortament, amb l'únic destí de passar les hores així, apujant i abaixant, sense tindre una altra intenció que no siga la de jugar. No li dic res, i perquè sé que en aquest moment és immensament feliç - ho sàpia ella encara o no- no m'importa que riga. De sobte, la meua àvia li mana: la tia t'està fent fotos, somriu i mira a la càmara.
Per això, malgrat que una de les fotos mostra una filera de dents de llet enmig d'una cara menuda, jo preferisc les altres imatges: el cap lleugerament inclinat, el moviment de les cames, l'alegria profunda en aquesta acció. Una xiqueta agrunsant-se.
M'encanta com descrius la imatge de la xiqueta al gronxador. Fas que la vegi, i, en ella, totes les xiquetes del món que saben ser felices pel sol fet de gaudir del moment.
ResponEliminaSí, la veritat que és agrunsar-te i gaudir, encara ara, de majors :)
ResponEliminaCoralet