dissabte, 25 de juny de 2011

a l'estiu tot el món viu

Sense adonar-me, també ha arribat l'estiu. Com una planura que s'estén, sense cap arbre, un lloc fàcil per perdre's.  Recorde alguna data de l'estiu i hi quede lligada, el nus que pot representar una xifra. 
Sé que encara no he signat cap pacte amb la por ni amb el dolor. Els dies de l'estiu s'estenen, vinclats sobre ells mateixos, anunciant que només calen dos o tres propòsits per viure.

2 comentaris:

  1. "Només calen dos o tres propòsits per viure"... És més fàcil trobar-los a l'estiu! :-)

    ResponElimina
  2. Sí, és més fàcil... l'estiu sembla fet a mida per a trobar-los :) Ho intentaré!

    Coralet

    ResponElimina