dimarts, 14 de juny del 2011

el mateix present



 MAR

Vaig ser eixa dona durant unes hores. La mar estava darrere, i per primera volta, no la volia mirar: sabia que estava dintre, amb els altres records blaus, tot formant part de l’altra vida, la vida blava, soterrada ara entre l’espai que queda entre els pulmons i el cor, una vida que vaig tindre, o això crec ara. Vaig ser eixa dona que espera, que mira davant, on pot ser hi ha una porta, una finestra, o l’aire net de principis de setembre. 
Una dona que mira després de conéixer allò salvatge de les turmentes, de les nits des d’on ix la ment ganivetada, i finalment, una dona que mira després de conéixer què significa sobreviure. 
Vaig ser eixa dona en eixe paisatge. I les coordenades del paisatge eren aquestes: teíxiem -la mar, els núvols, el cel esgrogueït i jo- el mateix present. També al quadre.

2 comentaris:

  1. És suggerent, el quadre; i el que has escrit és com li para bé (per dir-ho d'alguna manera)

    ResponElimina
  2. Sí, a mi també em sembla que es suggerent. Encara que a la foto no es percep, sempre m'ha paregut interessant com mira, la dona del quadre.

    ResponElimina