dimarts, 7 de juny de 2011

quina pluja?

Per la paret pujava l'olor que perdura, la que més perdura potser, l'olor de la pluja. Des de sota el balcó pujava l'olor de la pluja i jo somiava. I l'olor i el soroll de la pluja d'avui travessava el meu somni i hi niuava, hi creixia. El meu somni aleshores s'ha transformat en eixa pluja, la d'avui i no la d'un altre any, la pluja que amerava els llençols i el meu cos, la pluja que retarda l'inici de l'estiu, el juny d'aquest any, la treva abans de començar el pas pel desert.

2 comentaris:

  1. que saber estimar les treves no ens faci perdre estimar també el desert... i que el llegir no ens prengui l'escriure, que diu mon pare :-)

    ResponElimina
  2. al desert també creixen plantes :)

    ResponElimina