dilluns, 18 de juny de 2012

una creix i va oblidant per exemple que hi hagué dies que visqué a la vora de la mar i que l'angoixa es dissipava només nadant. una creix i parla del passat com si fóra un cos, una altre home que va oblidar - i no som diferents, una miqueta segons amb qui estem? i no érem diferents?. una va creixent i oblida que estava molt sola, als dinou, als vint, als vint-i-dos. que feria molt, que la ferien molt. que algú li deia que era Jane Eyre, però amb faldes curtes i l'aroma de l'horta de quan femen el camp. una va creixent i s'adona de quantes hores mirant-se el melic, com en aquest blog, últimament.
una es cansa,  una ha crescut una miqueta més i és capaç de donar més. una es sent també una miqueta domesticada, una miqueta molt menys lletraferida, una miqueta més comprensiva.

a una ja no li importa massa que tal o qual no la desitjaren, que la deceberen, a una li importa, en canvi, no haver estimat massa bé. 

en el fons, una s'adona que hi ha alguns molt semblants a ella, que aquest blog el podria escriure perfectament un altre, que semblem dibuixats amb els mateixos quatre traços. 

tot és química. 

3 comentaris:

  1. Preciosíssim...deliciós!!!

    delesparaules

    ResponElimina
  2. gràcies, Delesparaules :)

    bona nit

    ResponElimina
  3. Molt bonic, com sempre. Menys lletraferida però potser igualment vulnerable... Tens raó, ens pasem l'estona mirant-nos el melic als blocs...
    Bona nitttt

    ResponElimina