no sé si m'estic tornant agra i per això, avui, aquesta nit, he decidit tornar a Darwix. Darwix, dona'm lirisme que aquesta vesprada ja he tingut amistat i ara vull bellesa. dona'm una imatge, una dona que marxa (la imatge més bella d'una dona és la que s'allunya, dius?), parla'm del teu exili.
Em vaig corcant en aquest temps, he d'estar atenta. La pèrdua dels camins trepitjats, el no saber si triar el més fàcil o el més vertader, el conflicte, l'engany. Tot m'està allunyant i em prenc píndoles per apropar qui sóc a l'espill. No és la tristesa, només una certa dissociació. En la barreja entre la veritat i la ficció, aquests dies estinc triant la ficció.
si la por és aquesta crosta, aquesta separació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada