dilluns, 11 de juny de 2012

la inutilitat de les comparacions


funcionem per comparacions. hi ha gent que quan veu a algú amb cadira de rodes, de seguida es sent alleujat i es diu mentalment quina sort que tinc, de tindre cames (necessita, per tant, que hi haja gent sense cames, per contrastar). ara passa igual, en aquest temps incert, hi ha gent que compara presidents de govern, economies de països, sanitats públiques. ah, ara estem pitjor, per tant, hem de lluitar pel que teníem abans, es diuen. 


en tots dos casos, ens equivoquem.

5 comentaris:

  1. El problema serà quan ja ens hagin esborrat de la ment el que va ser el passat, allò que teníem i ja no tenim. Amb l'oblit es perdran definitivament tots aquells drets que un dia vam tenir.

    ResponElimina
  2. ja, teníem drets però hi havia molta injustícia i més... hauríem de perseguir el millor dels móns possibles, no un succedani pobre de la democràcia..

    coralet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però és que anem com els crancs i a sobre amb memòria de peix...

      Elimina
  3. ja, però hem de recordar els drets que teníem i demanar-ne més, els que ens mereixem!
    ai, vaig a plorar una estoneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això està clar, però tal com estan les coses demanar el que teníem i demanar-me més em sembla tota una utopia.

      Elimina