perquè mires la por sota les juntes dels ossos, i no ets impassible, i et sorprén el propi batec que havies confòs amb algun soroll somort. com si s'haguera fet de nit i notares el so que dissimulaves. el so del batec és el so de la por, el batec t'assenyala la vida i la mort. i tot perquè anit vingueren tots, perquè no vingueren tots però jo em mosseguí la llengua i oblidí les absències. que tocava ahir trist menjar xinès? que hi havia globus? que algú s'havia oblidat que tens un cor? tocava riure, anit, i celebrar que algú tingué la feliç idea de sorprendre'm.
i la por no s'esvaí, però la vaig dir, i tots em respongueren. i vaig recordar els versos:
no us diré pus mentides, ara basta:
vosaltres sou els meus millors amics
perquè sé que sou millor que jo en tot.
Vaja, crec que és el primer blog que visite amb tants blogs enllaçats. I veig que el meu hi està, així que el mínim que faré serà enllaçar-te al meu per seguir-te fàcilment.
ResponEliminahome, Jordilet, no cal que m'enllaces perquè jo t'haja enllaçat ;)
ResponEliminacoralet
I si et dic que m'agrada el fet que actualitzes molt a sovint amb continguts que sí que m'agraden?
ResponEliminaok, només feia broma, que no cal el seguiment mutu ;)
ResponEliminagràcies per la floreta
coralet
Va ser un plaer estar eixa nit amb tu! ja ho saps! et trobaré molt a faltar, coralet!
ResponElimina