dissabte, 16 de juny de 2012

corpresa, corpresa

perquè mires la por sota les juntes dels ossos, i no ets impassible, i et sorprén el propi batec que havies confòs amb algun soroll somort. com si s'haguera fet de nit i notares el so que dissimulaves. el so del batec és el so de la por, el batec t'assenyala la vida i la mort. i tot perquè anit vingueren tots, perquè no vingueren tots però jo em mosseguí la llengua i oblidí les absències. que tocava ahir trist menjar xinès? que hi havia globus? que algú s'havia oblidat que tens un cor? tocava riure, anit, i celebrar que algú tingué la feliç idea de sorprendre'm. 
i la por no s'esvaí,  però la vaig dir, i tots em respongueren. i vaig recordar els versos:

no us diré pus mentides, ara basta:
vosaltres sou els meus millors amics
perquè sé que sou millor que jo en tot. 

5 comentaris:

  1. Vaja, crec que és el primer blog que visite amb tants blogs enllaçats. I veig que el meu hi està, així que el mínim que faré serà enllaçar-te al meu per seguir-te fàcilment.

    ResponElimina
  2. home, Jordilet, no cal que m'enllaces perquè jo t'haja enllaçat ;)

    coralet

    ResponElimina
  3. I si et dic que m'agrada el fet que actualitzes molt a sovint amb continguts que sí que m'agraden?

    ResponElimina
  4. ok, només feia broma, que no cal el seguiment mutu ;)

    gràcies per la floreta

    coralet

    ResponElimina
  5. Va ser un plaer estar eixa nit amb tu! ja ho saps! et trobaré molt a faltar, coralet!

    ResponElimina