primer cap de setmana abans de l'últim

Avui

veus, li dic, veus com la bufa que em coïa ahir per les noves sandàlies, veus com ara ja no em fa mal? com s'està endurint la pell, com podria caminar hui també per tota la ciutat sense a penes descans?

després de Madrid per primera vegada, després d'una metròpoli, vull dir, res a veure amb València, he pensat en com les noves situacions i realitats primerament ens costen l'alè perquè no sabem pendre'n la mesura. i he pensat que ens hi hem de fer a elles com la pell que s'ha d'endurir. 

Ahir

jo ahir aní a Madrid perquè a una amiga li tocaren dos bitllets per anar i tornar el mateix dia. jo que no he anat mai a Madrid i que pensava que em seria opressiva, sense mar, amb l'espanyol, amb el trànsit. i anàrem amb l'AVE, eixe AVE que no entenc perquè es féu, perquè es necessita arribar a Madrid amb el mateix temps que arribes a Benidorm, perquè cal passar per l'ancha Castilla a 300 kilòmetres per hora. i jo pensava que em seria opressiva, la ciutat, i en canvi, jo ahir vaig disfrutar de la Feria del Libro, amb les seues editorials que publiquen, per exemple, Lady Susan de Jane Austen i on et pots trobar Panero amb els braços alçats, agafant-se el canell esquerre amb una mà, recolzant tots dos canells en el front. o siga, fent el signe de la victòria del que ha viscut al marge (perquè és diferent la victòria del que està dins del sistema i del que està fora, ho sabíeu, no? i per això el signe que es fa amb els braços també es diferent). aní a Madrid, i l'amiga que mira molt més que jo twitter m'informà que sí, que ja Espanya era més PIG que mai, i jo vaig pensar en què pensaria Panero, marginal, bevent cervesa, fent el signe de la victòria. 

també, clar, pensí en les cooperatives integrals catalanes, en què i què pot fer l'esquerra, en què me'n vaig a Holanda, en què ma mare i amics es queden ací.