dimecres, 13 de juny de 2012

els que vivien al carrer ja existien abans de la crisi. açò ho podia haver escrit abans, i qui sap si ja ho he escrit en algun d'estos blogs que vaig abandonant o que abandone a poc a poc. este és un home que demana feina. es seu al costat de la Caixa, té nassos la cosa, en la plaça de l'Ajuntament i es mira les mans. Té la pell de la cara una mica cremada, o això em sembla. mai he parlat amb ell. en el cartó posa: obrer, pintor, 20 anys d'experiència [...] busque treball.
cada vegada que passe,i açò ara ho faig tots els dies, llig les seues paraules amb vergonya per passar per davant sense dir-li res. clar, no podem viure sentint-nos culpables pels mals aliens, pels mals del món que no intentem solucionar. hem de viure, clar. jo he de tornar prompte a casa perquè he de fer el dinar, llegir un poc, donar classes. i està bé. deixeu només que escriga ací que m'agradaria no tornar a veure aquest home a la plaça, que per fi algú li haja donat una faena i puga mirar-se les mans d'una altra manera (hòstia!) 

Em sembla que li diuen Pedro.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada