diuen que hi ha gent que no li prova la mar, que pateix a les articulacions, que li fereix la sal i la humitat. és gent que ve d'un lloc sense costa i mantenen el costum de respirar com si estigueren a un poble sec, posem com a exemple, cuenca. i no saben, no entenen del tot el que és la mar, el que s'ha de fer en la mar.
jo no sé si podria viure en la muntanya, amb els perfils abruptes dels pirineus i el silenci de la neu. no entenc del tot l'horitzó que et deixen veure les muntanyes. no he crescut amb estacions difícils, camins pedregosos, balmes fredes. no sé el que s'ha de fer a la muntanya, per això, quan hi vaig respire com si estiguera davant de la mar, i clar, a vegades, m'ofegue.
La neu no és silenciosa ;)
ResponElimina