dimarts, 5 de juny de 2012

- però què has de fer? acceptar qui s'és, actuar com una voldria?
- qui no s'és però es vol ser és un motor. un motor per al canvi.

tal vegada si jo no volguera canviar no haguera triat passar uns quants mesos fora del meu país. i el meu país més proper és aquest: la mare, els avis, els amics amats, l'horta i la llengua. 

pot ser me'n vaig perquè vull ser una persona que ha marxat. pot ser perquè vull sentir què és això de trobar a faltar la llar. perquè admire les persones que carregades amb poques maletes agafen avions i es construeixen de nou un lloc - i el nou lloc, no ens enganyem, no és més que una nova rutina.

no me'n vaig perquè estiga buida, com aleshores. no em fa falta res a les butxaques: tinc les meues mans. 


6 comentaris:

  1. Quan marxes, et mous. I quan et mous, solen passar coses que no hauries predit mai i, si obris tots els sentits, trobes històries i persones que et poden conmoure i, de sobte, sacsegen el teu esperit. Quan marxes, t'enrecordes de viure en la curiositat i quan tornes, conserves les petjades. És clar que no calen maletes per a això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia dir 'commoure', però sovint les emocions que desvetlem són imprecises.

      Elimina
  2. Moure remou, moure et posa en noves situacions, moure et fa avançar. Qui sap, pot ser no trobis tant a faltar...

    ResponElimina
  3. "Moure remou", me l'apunte!

    Doncs pot ser no trobe tant a faltar, en efecte. El que volia dir és que a vegades marxem perquè creem que el que no trobem ací, ho trobarem allà, i no és així. Ací també pots canviar de rutina, i avançar, i viure amb curiositat, i trobar-te històries... en fi, res, que fa temps que pense en estes coses... supose que m'ho dic per no idealitzar-ho, o per desfer la idealització d'abans ;)

    p.d mare de déu quin rotllo vos he fotut!

    ResponElimina
  4. Jo crec, que n´hi ha que moures per avançar, no ser estatic...pot ser en sis messos vas a viure mes coses que en cinc anys a l´ampar de la teua gent i en la teua terra. I segur que trobes en falta a la gent, pero tornaras plena i hauras experimentat moltes coses que te faran crèixer i ser mes valenta;) L´actitut fa molt, eixa es l´actitut que vull vore en ti, la certessa de que tu et sobres per a superar totes les dificultats.

    ResponElimina
  5. ais, nuria, ok, seré més valenta ;)

    ResponElimina