dissabte, 2 d’abril del 2011

ballar als vetlatoris

Imaginí, anit, mentre ell cantava Vetlatori, eixe soterrament ballat tristament en una carbonera, lluny del poble. Imaginí que en el teu vetlatori hagueren cantat i ballat, també tristament. Nosaltres haguérem dit - com els pares de l'albat- ara només podem plorar. Però els altres haurien dut el consol amb el cant i amb la gràcia del moviment del cos. Imaginí que sentiria el mateix que vaig sentir aquella matinada quan s'obrigué el  matí entre el desastre i estranyament els ocells cantaren.


2 comentaris:

  1. Ai Pep Gimeno Botifarra, quin home més gran!
    He tingut la sort, per coses del treball de coincidir una desena de vegades amb ell, és immensa la humanitat -en el sentit més positiu que aquest terme puga tenir- que traspua. Recorde un matí a la seua caseta d'"Aixàtiva", amb Toni de l'Hostal i Mireia Vives (cantant de Rapsodes), tots tres cantaven cançons noves i barrejaven les veus. Va ser impressionant.
    Jo només hi era a un escàs metre d'ells i em vaig sentir afortunat

    ResponElimina
  2. I jo crec que ho eres!
    Sí, la nit del divendres fou una bona nit gràcies a ell.

    ResponElimina